Viquipèdia

Anne Vallayer-Coster

pintora francesa

Anne Vallayer-Coster,[1] nascuda el 21 de desembre de 1744 a París, on va morir el 28 de febrer de 1818, és una pintora francesa del moviment rococó.[2][3][4]

Plantilla:Infotaula personaAnne Vallayer-Coster

(1783) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1744 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1818 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París (1760–1818) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, artista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat, al·legoria, art de gènere i natura morta Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatAnne Vallayer-Coster, 1744-1818 (en) Tradueix (1970)
Anne Vallayer-Coster, Painter to the Court of Marie-Antoinette (en) Tradueix (2002) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMadeleine Francoise Basseporte Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Musicbrainz: 90a9d6bc-c355-4ec1-899a-7f888eb81c1f Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Filla d'un orfebre parisenc que treballava per al rei a l'Hôtel Royal des Gobelins, envoltada d'artesans, Anne Vallayer va ser alumna de Madeleine Basseporte, «dissenyadora del Reial Jardí Botànic» i Claude Joseph Vernet.[5][3]

Va ser admesa a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura el 28 de juliol de 1770 com a pintora de natures mortes i va exposar al Saló de l'any següent.[4]

El Saló de 1771, en el qual exhibí el quadre Panachés de mer, lithophytes et coquilles amb el seu penjoll, va ser el primer en què va participar.[6] La crítica es va mostrar molt entusiasmada amb la jove, especialment Denis Diderot, que va escriure sobre ella al seu Saló: «Quina veritat, i quin vigor en aquesta imatge! La senyora Vallayer ens sorprèn tant com ens encanta. És la naturalesa, representada aquí amb una força i una veritat inconcebibles, i alhora una harmonia de colors que sedueix».[7]

Al Saló de 1777 va presentar el seu bodegó Le Vase de Porcelaine de Chine, amb la seva Des armures et un buste de Minerve.[5]

Es casà, l'abril de 1781, amb Jean-Pierre Sylvestre Coster, advocat al Parlament i receptor general.

Va continuar la seva carrera d'èxit fins a la seva mort. Va esdevenir cap del gabinet de pintura de la reina Maria Antonieta, així com la seva professora de dibuix. Està especialitzada en retrats i natures mortes, però també destaca en pintures de gènere i miniatures.[4]

Obres

modifica

Esperit enciclopèdic de l'època en què l'Art es barreja amb la Ciència en la mateixa aspiració al Progrés, de tant en tant ha agafat, barrejat amb altres motius, el tema dels plomalls i les petxines marines: Un gerro de porcellana de la Xina amb plantes marines, petxines i diferents espècies de minerals, 1776, col. particular; Una figura de l'Estudi, en marbre blanc, agrupada amb madrèpores, petxines i minerals, col. particular.[6]

  • Les Attributs de la Peinture, de la Sculpture et de l’Architecture pendant: Instruments de musique, 1769, peça de recepció per a l'ingrés a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura
  • Instruments de musique, 1770, oli sobre tela, 88 × 116, Museu del Louvre, París[8]
  • Panachés de mer, lithophytes et coquilles (penjoll de Vas, minerals i cristal·litzacions, desaparegut des de la venda del príncep de Conti el 1777), 1769, oli sobre tela, 130 × 197, Museu del Louvre, París[6]
  • Instruments de Musique, 1769, el seu penjoll,[9] Museu del Louvre
  • Portrait d'une violoniste, 1773, Nationalmuseum, Estocolm
  • Nature morte avec brioche, fruits et légumes, 1775, oli sobre tela, 45 × 55, Nationalmuseum, Estocolm, Brioix, Estocolm
  • Un vase de porcelaine de chine, avec plantes marines, coquillages et différentes espèces de minéraux, 1776, oli sobre tela, 108 × 139, Col·lecció particular.[5]
  • Retrat de Joseph Charles Roëttiers, escultor, gravador de medalles i orfebre (1692-1779), 1777, castell de Versalles [10]
  • Vase de Fleurs et coquille de conque, 1780, oli sobre tela, oval de 50 × 50, Metropolitan Museum, Nova York[11]
  • Nature morte: fleurs et fruits, (1787), oli sobre tela muntat sobre marc original, marc daurat de Louis-François Chatard (vers 1749-1819), 64 × 54 cm, enquadrament, muntatge: Alt 85, ample. 73 cm, Museu d'Art i Història de Ginebra, llegat de Gustave Revilliod, Ginebra, 1890
  • Nature morte de maquereau, verrerie, miche de pain et citrons sur une table avec un drap blanc, 1787, oli sobre tela, 49 × 60 , Fort Worth, Kimbell Art Museum
  • Vase, homard, fruits et gibier o Nature morte au homard, 1817, oli sobre tela, 116 × 178 , Museu del Louvre, París [12]
  • Bouquet de fleurs dans un verre d'eau, oli sobre tela, 33 × 24 , Museu de Belles Arts de Carcassona[13]
  • Nature morte au lièvre, oli sobre tela, 102 × 81, Museu de Belles Arts de Reims [14]
  • Panier de raisins, 1774, oli sobre tela, 38 × 46, Nancy Museum of Fine Arts
  • Vase de fleurs, després de 1781, oli sobre tela; 40 × 31, Museu de Belles Arts de Nancy

Notes i referències

modifica
  1. ↑ Née Anne Vallayer.
  2. ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La naturaleza hecha arte, Anne Vallayer-Coster (1744-1818)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 gener 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Impresiones artistas de Anne Vallayer Coster». Meisterdrucke. [Consulta: 18 gener 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Aulnas, Patrick. «Biographie et œuvre d’Anne Vallayer-Coster (1744-1818)» (en francès). Rivage de Bohème. [Consulta: 18 gener 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Sylvie Blin «Étude d’une œuvre» (en français). Connaissances des arts, 605, Mai 2003, pàg. 94.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Base Joconde
  7. ↑ «“La femme à la chasse: Anne Vallayer-Coster’s Paintings of the Hunt,” by Kelsey Brosnan» (en anglès). Rutgers Art Review. [Consulta: 18 gener 2023].
  8. ↑ Instruments de musique, Louvre
  9. ↑ «Analyse du tableau Les attributs des arts». Arxivat de l'original el 2010-03-08. [Consulta: 18 gener 2023].
  10. ↑ Roettiers, Versailles
  11. ↑ Vase de Fleurs, Metropolitan
  12. ↑ Homard, Louvre
  13. ↑ Fleurs, Carcassonne
  14. ↑ Lièvre, Reims

Bibliografia

modifica
  • Marianne Roland Michel, Anne Vallayer-Coster, 1744-1818, París, International Book Counter, 1970
  • Marianne Roland Michel, Eik Kahng, Collective, Anne Vallayer-Coster. Court Painter of Marie Antoinette, Marsella, Yale University Press, 2003
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anne_Vallayer-Coster&oldid=33497085»