Ajuntament de Sogorb
L'Ajuntament de Sogorb, antic Palau Ducal de Sogorb, és un edifici catalogat com a Bé de Rellevància Local, amb número d'identificació 12.07.104-013.[1]
Casa Consistorial | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa consistorial | |||
Construcció | 1522 - 1562 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | neoclàssic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sogorb (Alt Palància) | |||
Localització | nucli poblacional, plaça de l'Aigua Neta. | |||
| ||||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Identificador | 12.07.104-013 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Ajuntament de Sogorb | |||
Ocupant | Ajuntament de Sogorb | |||
Història
modificaLa Casa Ducal de Segorbe neix de la Casa Reial d'Aragó, en concret de casa de Trastàmara, llinatge que va arribar al tron del regne a 1412, fruit del conegut "Compromís de Casp", pel qual es proclama Rei l'infant castellà Ferran d'Antequera, que va passar a cridar-se Fernando I. Era el segon fill de Joan I de Castella i de Leonor d'Aragó, que, al seu torn, era germana del difunt rei Martí l'Humà. Amb aquest Compromís de Calp es va posar fi a dos anys de disputes violentes després de la mort, sense deixar hereu, de l'anterior monarca, últim rei d'Aragó de la Casa de Barcelona.[2]
El primer senyor de Sogorb de la Casa de Trastàmara va ser el tercer fill home de Ferran I d'Aragó, l'Infant Enric, el qual va rebre, en 1436, de mans del seu germà, i hereu al tron, Alfons V el Magnànim els drets senyorials sobre un territori de l'Alt Palància que des del segle xiii, poc després de la seva incorporació a la Corona d'Aragó, havia estat alienat del patrimoni reial per constituir un estat feudal emprat per la Casa de Barcelona com infantado.[2]
L'antic palau Ducal va ser construït en la primera meitat del segle xvi, de fet entre 1522 i 1562, pel Segon Duc de Sogorb i Medinaceli, Alfons d'Aragó i de Sicília, per a ser utilitzat com a residència.[3] Va ser adquirit per Ajuntament a 1864, i ha estat utilitzat com a Casa Consistorial a partir d'aquest moment, sent restaurada a mitjan segle xx.[4]
Descripció
modificaA l'interior del palau, actual Ajuntament, es poden veure tres portades de marbre i jaspi, les quals venen de la Cartoixa de Valldecrist d'Altura.[3][5]
A més cal destacar els sostres enteixinats del saló de sessions, datats del segle XIV i d'estil mudèjar, que presenten cassetons octogonals i estrelles de quatre puntes. A la planta baixa destaca un altre enteixinat, amb cassetons quadrats tipus italià i estrelles en punta de diamant. També diverses portes d'aquest edifici sobresurten pels seus traçats de llaceries mudèjars. Està situat a la plaça de l'Aigua Neta.[3][5] Per accedir al primer pis s'utilitza una àmplia escalinata que presenta com a adorn central l'escut dels ducs de Sogorb.[5]
Referències
modifica- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1418
- ↑ 2,0 2,1 http://www.fundacionmedinaceli.org/casaducal/fichacasa.aspx?id=30
- ↑ 3,0 3,1 3,2 http://www.arteguias.com/castellon/segorbe-castellon.htm
- ↑ https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2002-23327
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 10 novembre 2014].