Agustín Millares Carlo

Agustín Millares Carlo (Las Palmas de Gran Canaria, 10 d'agost de 1893 - 8 de febrer de 1980) va ser un paleògraf, bibliògraf i acadèmic canari.

Agustín Millares Carlo

Biografia
Naixement	10 agost 1893 Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas)
Mort	8 febrer 1980 (86 anys) Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas)
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat Central de Madrid
Activitat
Camp de treball	Paleografia, bibliografia, llatí i literatura llatina
Ocupació	paleògraf i bibliògraf
Ocupador	Universitat Central Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Universitat del Zulia Ajuntament de Madrid Ateneo de Madrid Universitat de Granada Universitat Nacional d'Educació a Distància
Partit	Acció Republicana
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1934–) Acadèmia Nacional de la Història de Veneçuela Real Sociedad Económica de Amigos del País de Tenerife
Gènere	Assaig
Alumnes	Vicente Blanco García
Família
Pare	Agustín Millares Cubas
Premis
Orde de Francisco de Miranda

Biografia

Primers anys

Era fill d'Agustín Millares Cubas i Dolores Carló Medina i va ser el tercer d'una família de sis germans. El seu pare i el seu oncle, Agustín y Luis Millares Cubas, conguts com els germans Millares –dramaturgs i narradors integrats en el modernisme canari junt amb Alonso Quesada i Tomás Morales–, i germà del poeta posmodernista Juan Millares Carlo. El seu pare i el contacte amb l'Archivo de Protocolos de Las Palmas determinaren la seva vocació arxivística i paleogràfica.

Va començar els seus estudis en el Col·legi de la Sagrada Família de la seva ciutat natal, posteriorment va passar a l'escola de les Germanes de la Caritat i finalment al Col·legi San Agustín, on l'any 1909 va obtenir el títol de batxiller. Viatja a la Península i es matricula en la Universitat Central de Madrid a les Facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Al principi compagina ambdues carreres, però finalment només obté el títol de Llicenciat en Filosofia i Lletres l'any 1913. Comença llavors la seva carrera docent com a professor auxiliar. A l'any següent es doctora amb la seva tesi Documentos pontificios en papiro de Archivos Catalanes.

El 1915 va guanyar per oposició la Càtedra de llatí en l'Ateneo de Madrid. A l'any següent és nomenat catedràtic de Llatí en l'Institut General i Tècnic de Las Palmas de Gran Canaria.

El 1921 va prendre possessió de la Càtedra de la Universitat de Granada i el 1923 va obtenir la plaça de Conservador per a l'Arxiu de l'Ajuntament de Madrid. Un any després va ser nomenat director de l'Institut de Filologia de Buenos Aires.

El 1926 va obtenir la Càtedra de Paleografia de la Universitat Central de Madrid, càrrec que va compartir fins a 1936 amb la docència de Llengua Llatina.

La seva amistat i afinitat política amb ateneïstes com Isidoro Vergara, Manuel Azaña, Augusto Barcia, Manuel Martínez Risco i Honorato de Castro el van portar a afiliar-se al partit Acció Republicana, (Izquierda Republicana des de 1934), on també hi militaven escriptors com Antonio Machado, Félix Urabayen o Luis Bello Trompeta.

A les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933, es presentà com a candidat a diputat a Corts per Acción Republicana per la província de Las Palmas, encara que no deixa en segon pla la seva labor investigadora. Així el 1931 es va conèixer la seva Contribución al “Corpus” de Códices visigóticos i el 1932 va sortir a la llum l'obra premiada per la Biblioteca Nacional, Ensayo de una bio-bibliografía de escritores naturales de las Islas Canarias. (Siglos XVI, XVII y XVIII), sota el segell de la Tipografía de Archivos.

El 1934 va ser nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. El seu discurs de presentació va versar sobre els Códices de la Catedral de Toledo. El 1936 va ocupar el càrrec de Secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Guerra i exili

A causa de la Guerra Civil espanyola es va traslladar a França, fixant la seva residència a Hendaia. El 1938 es va traslladar a Mèxic com a vicecònsol. Allí tractarà de manejar entre altres la ingent quantitat de republicans que s'exilien i l'assumpte dels nens de Morelia com a vocal del CTARE. En acabar la guerra civil el govern franquista el va destituir.

Des de 1939 fins a 1958 va impartir classes de Paleografia i Llengua i Literatura Llatines en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, compaginant-les amb l'edició de llibres. El 1959 es va traslladar a Veneçuela on hi va romandre fins a 1974 impartint classes en la Universitat de Zulia. Durant aquest temps, l'any 1963, va ser reposat en la seva Càtedra de Paleografia de la Universitat Complutense de Madrid. Aquest mateix any va ser nomenat Acadèmic Corresponent de l'Acadèmia Nacional de la Història de Veneçuela. El 1965 va ser nomenat Doctor Honoris causa per la Universitat de Zulia i el 1974 va rebre la condecoració de l'Orde de Francisco de Miranda (una de les majors distincions oficials de Veneçuela).

La seva labor també va ser reconeguda a la seva terra, distingint-se-li el 1970 amb el títol de Fill Predilecte de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria. El 1976 va ser investit "Doctor honoris causa" per la Universitat de La Laguna (Tenerife).

A la mort de Francisco Franco el 1975, torna definitivament a la seva ciutat natal on serà docent de Paleografia i Diplomàtica en el Centre Associat de Las Palmas de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) des de 1978 fins a la seva defunció el 1980.

Obres publicades (selecció)

• Millares Carlo, Agustín. Paleografía española: Ensayo de una historia de la escritura en España desde el siglo VIII al XVII. Editorial Labor, 1929. 
• Millares Carlo, Agustín. Contribucion al "Corpus" de codices visigóticos. - Madrid 1931. 281 S., XLVIII Taf. 8°. Madrid: Universidad de Madrid, 1931. 
• Millares Carlo, Agustín. Nuevos Estudios De Paleografia Espanola. La Casa de España en México, 1941. 
• Millares Carlo, Agustín; Centro de Historia del Estado Zulia. Archivo del Concejo de Maracaibo: expedientes diversos I-II. Energía Eléctrica de Venezuela, 1968. 
• Millares Carlo, Agustín. La imprenta y el periodismo en Venezuela. Monte Ávila, 1969. 
• Millares Carlo, Agustín. Introducción a la historia del libro y de las bibliotecas. México: Fondo de Cultura Económica, 1971. 
• Millares Carlo, Agustín. Consideraciones sobre la escritura visigótica cursiva. Centro de Estudios e Investigación San Isidoro, Archivo Histórico Diocesano, 1973. 
• Millares Carlo, Agustín. Andrés Bello: ensayo bibliográfico. Editorial Universitaria, 1973. 
• Millares Carlo, Agustín. Álbum de paleografía hispanoamericana de los siglos XVI y XVII. Volumen 2. El Albir, 1975. 
• Millares Carlo, Agustín. Biobibliografía de escritores canarios (siglos XVI, XVII y XVIII). Las Palmas de Gran Canaria: El Museo Canario: Cabildo Insular de Gran Canaria, 1975-1993. 
• Millares Carlo, Agustín. Historia de la literatura latina. Volumen 33. Fondo de Cultura Económica, 1976. ISBN 9789681607449. 
• Millares Carlo, Agustín. Maracaibo y la independencia de Venezuela (1810-1812): documentos. Volume 23. Archivo General de la Nación, 1977. 

Bibliografia

• Martínez-Montalvo, Esperanza «D. Agustín Millares Carlo y su constante preocupación por la transmisión del conocimiento». Cuadernos de Documentación Multimedia. Universidad Complutense lloc = Madrid [Consulta: 9 novembre 2012].
• Moreiro González, José Antonio. Agustín Millares Carlo: el hombre y el sabio. Las Palmas de Gran Canaria: Gobierno de Canarias, Viceconsejería de Cultura y Deportes, 1989.  Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine.
• Moreiro González, José Antonio. Boceto biográfico de Agustín Millares Carlo. Las Palmas de Gran Canaria: Cabildo Insular, 1990. 
• Moreiro González, José Antonio. Agustín Millares Carlo: el humanismo apasionado. Las Palmas de Gran Canaria: Consejería de Educación, Cultura y Deportes, 1997. 
• Moreiro González, José Antonio «Documentos administrativos sobre Agustín Millares Carlo en México. Datos complementarios para una biografía». Boletin Millares Carlo. Departamento de Biblioteconomía y Documentación, Universidad Carlos Plantilla:Nr [Madrid], 20, 2001. Arxivat de l'original el 2014-08-26. ISSN: 0211-2140 [Consulta: 23 agost 2014].
• Poggio Capote, M. Las visitas de Agustín Millares Carlo a Santa Cruz de La Palma (Canarias). Las Palmas de Gran Canaria: Centro Asociado de la UNED, 2008. 
• Riego Terrero, Ángel «Don Agustín Millares Carlo: archivero-bibliotecario y maestro de archiveros y bibliotecarios». Boletín Millares Carlo. Universidad Nacional de Educación a Distancia (España). Centro Asociado de Las Palmas (Las Palmas de Gran Canaria) [Las Palmas de Gran Canaria], 13, 1994, pàg. 175-199. Arxivat de l'original el 2014-08-26 [Consulta: 23 agost 2014].

Enllaços externs

• «Agustín L. Millares Carlo». Guía de Gran Canaria.

Premis i fites
Precedit per: Cipriano Muñoz y Manzano	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 17 1934 - 1941	Succeït per: Armando Cotarelo Valledor
Precedit per: Melchor Fernández Almagro	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 21 1966 - 1980	Succeït per: Felipe Ruiz Martín