L'Acadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.

Infotaula d'organitzacióAcadèmia Francesa
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussocietat científica
acadèmia nacional
acadèmia de llengua Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballfrancès Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaestabliment públic nacional de caràcter administratiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1635
29 gener 1635
22 febrer 1635
FundadorCardenal Richelieu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Obres destacables
Governança corporativa
Seu
Secretari generalAmin Maalouf (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa
seient 15 de l'Acadèmia Francesa
seient 14 de l'Acadèmia Francesa
Seient 13 de l'Académie française
seient 21 de l'Acadèmia Francesa
seient 23 de l'Acadèmia Francesa
seient 22 de l'Acadèmia Francesa
seient 24 de l'Acadèmia Francesa
seient 25 de l'Académie française
seient 12 de l'Acadèmia Francesa
seient 10 de l'Acadèmia Francesa
seient 5 de l'Académie française
seient 4 de l'Académie française
seient 11 de l'Acadèmia Francesa
seient 6 de l'Acadèmia Francesa
seient 8 de l'Acadèmia Francesa
seient 7 de l'Acadèmia Francesa
seient 9 de l'Acadèmia Francesa
seient 3 de l'Acadèmia Francesa
seient 26 de l'Acadèmia Francesa
seient 28 de l'Acadèmia Francesa
seient 17 de l'Acadèmia Francesa
seient 16 de l'Acadèmia Francesa
seient 40 de l'Acadèmia Francesa
seient 18 de l'Acadèmia Francesa
seient 20 de l'Acadèmia Francesa
seient 19 de l'Acadèmia Francesa
seient 36 de l'Acadèmia Francesa
seient 27 de l'Acadèmia Francesa
seient 39 de l'Acadèmia Francesa
seient 35 de l'Acadèmia Francesa
seient 30 de l'Acadèmia Francesa
seient 29 de l'Acadèmia Francesa
seient 38 de l'Acadèmia Francesa
seient 31 de l'Acadèmia Francesa
seient 33 de l'Acadèmia Francesa
seient 32 de l'Acadèmia Francesa
seient 34 de l'Acadèmia Francesa
seient 37 de l'Acadèmia Francesa
seient 2 de l'Acadèmia Francesa
seient 1 de l'Acadèmia Francesa
Jean d'Ormesson (1973–)
Michel Déon (1978–)
Jean-Denis Bredin (1989–)
Hélène Carrère d'Encausse (1990–)
Michel Serres (1990–)
Pierre Rosenberg (1995–)
Marc Fumaroli (1995–)
Jean-Marie Rouart (1997–)
Erik Orsenna (1998–)
René de Obaldia (1999–)
Florence Delay (2000–)
Gabriel de Broglie (2001–)
Yves Pouliquen (2001–)
Pierre Nora (2001–)
Angelo Rinaldi (2001–)
Frédéric Vitoux (2001–)
François Cheng (2002–)
Valéry Giscard d'Estaing (2003–)
Dominique Fernandez (2007–)
Max Gallo (2007–)
Jean Clair (2008–)
Jean-Loup Dabadie (2008–)
Jean-Christophe Rufin (2008–)
Jean-Luc Marion (2008–)
Claude Dagens (2008–)
Simone Veil (2008–)
François Weyergans (2009–)
Amin Maalouf (2011–)
Danièle Sallenave (2011–)
Jules Hoffmann (2012–)
Dany Laferrière (2013–)
Michael Edwards (2013–)
Xavier Darcos (2013–)
Dominique Bona (2013–)
Marc Lambron (2014–)
Alain Finkielkraut (2014–)
Andreï Makine (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Part deInstitut de França (1795–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webacademie-francaise.fr Modifica el valor a Wikidata

Youtube: UCHVmUV06bYmHiOSsT0PcxZg Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El seu rol és vigilar l'ús correcte de la llengua francesa i efectuar actes de mecenatge. Fundada per iniciativa del Cardenal Richelieu el 1634, va obtenir reconeixement oficial de Lluís XIII el 1635. Originalment estava composta per 34 membres, augmentada a 40 en 1639. El seu lema és "À l'immortalité" (A la immortalitat), d'aquí la designació dels seus integrants, que perdura tota la vida, dels immortals. Va ser prohibida i dissolta el 1793 juntament amb les altres acadèmies reials. Reconstituïda en 1795 com a part de l'Institut de France, va recuperar el seu nom el 1816. Publica el seu primer diccionari de la llengua francesa (Dictionnaire de l'Académie française) el 1694. Edicions posteriors es publiquen els anys 1718, 1740, 1762, 1798, 1835, 1878 i 1932-1935. Es troba en elaboració la novena edició del diccionari que ha publicat de moment, el primer volum (de l'entrada A a Enzyme) el 1992 i el segon volum (de l'entrada Éocène a Mappemonde) el 2000.

Aquesta institució s'oposa públicament a qualsevol menció del català, ni de l'expressió "llengües regionals", dins la Constitució francesa, segons una declaració feta pública el 12 de juny de 2008.[1][2][3]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. L'Acadèmia Francesa demana que es retiri l'esmena de la constitució que reconeix el català VilaWeb, 17 de juny de 2008. (català)
  2. L'Académie française ne veut pas des langues régionales dans la Constitution Arxivat 2011-09-07 a Wayback Machine. Le Monde, 18 de juny de 2008. (francès)
  3. «Las lenguas regionales atentan contra la identidad nacional": La Academia Francesa pide que no se incluyan bretón, vasco o catalán en la reforma constitucional» (en castellà). El País, 16-06-2008.