L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.[1] Neix al vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d'altitud. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera de l'Aneto i l'alta pluviositat de la seva capçalera. A la seva vall, hi ha nuclis de població en les seves ribes, com ara Benasc, Grist i Campo. A Graus, rep una important aportació amb el riu Isàvena. Aigües avall d'aquesta població, les seves aigües queden embassades al pantà de Barasona, del qual arrenca el canal d'Aragó i Catalunya.

Plantilla:Infotaula indretÉssera
Imatge
Tipusriu
lloc d'importància comunitària Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPic de la Maladeta Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCinca Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 06′ 05″ N, 0° 14′ 20″ E / 42.1014°N,0.2389°E / 42.1014; 0.2389
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió99 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica123 km² Modifica el valor a Wikidata
Àrea protegida Natura 2000
IdentificadorModifica el valor a Wikidata ES2410046 Modifica el valor a Wikidata
Riu Éssera

Frontera lingüística

modifica

La vall de l'Éssera forma el sector occidental de l'antic comtat de Ribagorça. Des del punt de vista lingüístic, és una zona de transició entre els parlars catalans i els aragonesos: a la capçalera (vall de Benasc), el parlar ha mantingut una major part de trets catalans (benasquès), igual com als sectors més orientals: La Vall de Lierp, Merli i Nocelles, Jusseu, Torres del Bisbe i Aler, a més de la vall de l'Isàvena, catalana, aigua amunt de Capella. A la resta de la vall, especialment al seu centre, Graus, els parlars s'han castellanitzat ràpidament des del segle xvi (ribagorçà).

 
Forat d'Aigualluts, al costat del riu Éssera

Estanys i afluents

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III). 
  19. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.